Buit

Si sé el que he de fer, per què no sóc capaç de fer-ho? Sé que he d'oblidar-lo, que no he de pensar que encara hi ha una oportunitat, que mai tornarem a estar junts. Si és veritat que ho sé, per què no deixo de pensar en ell?
Sento buidor i apatia, per sentir alguna cosa. Em sento fins i tot ridícula per pensar que puc interessar a qualsevol que em proposi. El fotògraf passa de mi, i jo insistint com una adolescent. No hauríem d'haver anat al seu bar. O potser sí em va anar bé per adonar-me que no té cap interès per mi.
Sento que he retrocedit en el meu procés emocional, psicològic.
Anit m'ho vaig passar molt bé, però avui torno a estar igual de perduda i desmotivada. No vull que això duri massa més; crec que em mereixo tornar a ser feliç. Potser són els meus pensaments estancats els que no em deixen avançar i és per això que he d'interioritzar la idea que no hi ha possibilitat de reconciliació. És que crec que si ho pensés bé, ni tan sols ho voldria. No sé perquè m'hi nego, doncs.
No ho sé.