con un placer más intenso... (lol)

ara ja sóc capaç de, tot i no treure-me'l del cap, no arribar a obsesionar-me. M'encanta estar amb ell, m'encanta follar-me'l però, sobretot, m'agrada com em folla, com em mira, com em toca... Però he de reconèixer que han comemçat a aparèixer el dubtes. Només parla de feina, i això em porta vells records, a quan estava amb el Jordi. Potser no m'agrada tant com jo pensava i no és més que una cosa circumstancial com em va dir la Laura. M'encanta compartir llit amb ell (tot i que continuo tenint malsons quan dormim junts), és molt sexual, però alhora extremadament dolç i delicat. Em fa sentir especial. Em fa sentir. Però he compartit més hores de llit que de taula, més sexe que converses. Ahir vaig sentir, molt, però no com les dues últimes vegades, quan vaig començar a pensar que hi havia sentiments més especials que els purament sexual. Però ara no ho sé. Suposo que l'he de conèixer millor, i fer que ell em conegui a mi, perquè no en sap moltes coses, no he tingut oporunitat o valor per dir-les-hi. Però he de reconèixer que em perden els seus llavis i les seves mans. Em toca com ningú no ho havia fet mai abans.
Fluir. Això és el que li dic jo a tothom, que es deixi a fluir, i és el que ho estic fent ara: no pressionar-me ni qüestionar-me en excés què tinc o tindré amb ell, només disfrutar del presnt més present.