doncs l'he tornat a veure, què previsible i poc fiable sóc!
Com a mínim vaig dir-li el que pensava, tot i que no sé si haurà servit per espantar-lo més. Ara m'estic plantejant, si ens aproven el projecte pendent, d'anar a Eivissa el pròxim cap de setmana, tot i témer que ell es pugui acollonir en saber que jo també vinc i fer-se enrere. Esperaré a l'aprovació i el trucaré per preguntar-li si li molesta que hi vagi. M'encantaria anar-hi. en un principi m'il·lusionava el viatge perquè em moro per tornar a aquella illa i deixar-me envair per la seva llum i per l'encant que desperta sempre en mi. Ara, no em puc enganyar, el que més em motiva és poder passar 3 dies amb ell. El que em motiva i, alhora, m'espanta. I si s'agobia, i si vol fugir? No sé, deixaré que les coses flueixin i escoltaré el meu cos.
M'encanta estar amb ell, em fa sentir especial. És apassionat al llit, alhora que dolç. És divertit, alhora que paranoic, com ell mateix es descriu. Però, sobretot, és detallista. Ho sento. I m'adono que és una virtut que em torna boja. Però és despistat, fumeta, ... Sembla que estic fent una llista de pros i contres, i realment és innecessari perquè no cumpleix el requisit mínim que sempre dic que és imprescindible per estar amb mi: l'estabilitat emocional. Però clar, potser és una mica pretenciós exigir algú allò que un mateix no té. Tot i haver millorat considerablement en aquest aspecte, no és una cosa que jo tingui totalment superada. Encara tinc els meus altibaixos, però no són, ni de lluny, tan radicals com ho eren anys enrere.
Arrrrr, tinc ganes de veure'l.
Bé, sembla que algú ja ha decidit per mi que no he d'anar a Eivissa, potser millor així. No han aprovat el projecte. No passa res. M'ho prenc com un senyal que no havia d'anar-hi. No precipitaré les coses, probablement no era una bona idea. Sempre em quedarà Cadaqués, i no vull que es senti agobiat ni pressionat. I tinc la sensació que aquest viatge compartit li hagués fet fugir més.
No tinc pressa. Jugaré, seguint al seu ritme, però amb les meves cartes.
M'agrada.
Com a mínim vaig dir-li el que pensava, tot i que no sé si haurà servit per espantar-lo més. Ara m'estic plantejant, si ens aproven el projecte pendent, d'anar a Eivissa el pròxim cap de setmana, tot i témer que ell es pugui acollonir en saber que jo també vinc i fer-se enrere. Esperaré a l'aprovació i el trucaré per preguntar-li si li molesta que hi vagi. M'encantaria anar-hi. en un principi m'il·lusionava el viatge perquè em moro per tornar a aquella illa i deixar-me envair per la seva llum i per l'encant que desperta sempre en mi. Ara, no em puc enganyar, el que més em motiva és poder passar 3 dies amb ell. El que em motiva i, alhora, m'espanta. I si s'agobia, i si vol fugir? No sé, deixaré que les coses flueixin i escoltaré el meu cos.
M'encanta estar amb ell, em fa sentir especial. És apassionat al llit, alhora que dolç. És divertit, alhora que paranoic, com ell mateix es descriu. Però, sobretot, és detallista. Ho sento. I m'adono que és una virtut que em torna boja. Però és despistat, fumeta, ... Sembla que estic fent una llista de pros i contres, i realment és innecessari perquè no cumpleix el requisit mínim que sempre dic que és imprescindible per estar amb mi: l'estabilitat emocional. Però clar, potser és una mica pretenciós exigir algú allò que un mateix no té. Tot i haver millorat considerablement en aquest aspecte, no és una cosa que jo tingui totalment superada. Encara tinc els meus altibaixos, però no són, ni de lluny, tan radicals com ho eren anys enrere.
Arrrrr, tinc ganes de veure'l.
Bé, sembla que algú ja ha decidit per mi que no he d'anar a Eivissa, potser millor així. No han aprovat el projecte. No passa res. M'ho prenc com un senyal que no havia d'anar-hi. No precipitaré les coses, probablement no era una bona idea. Sempre em quedarà Cadaqués, i no vull que es senti agobiat ni pressionat. I tinc la sensació que aquest viatge compartit li hagués fet fugir més.
No tinc pressa. Jugaré, seguint al seu ritme, però amb les meves cartes.
M'agrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario