on el cor em porti

(No tinc massa temps, he de treballar).
Sento que cada vegada estic més a prop de saber on vaig i què vull. Fa uns dies que la idea que l'agost serà el veritable impass a la meva vida em va sorgir de sobte, però amb tal claredat que estic totalment convençuda que el setembre iniciaré un camí, o trobaré la direcció que vul seguir. Sé que les coses no passen soles, sinó que les has de fer passar tu i és precissament el que penso fer. Estic fabricant el tauler amb un mecanisme complex; no hi ha molts botons, perquè no són tantes les coses que d'aclarir o redirigir, però sí molt importants. I aquesta taula de mando em permetrà descobrir qui vull ser. La feina, una cosa molt més racional, però de gran importància també. I ell o ells, o jo respecte a un ell. Fa mesos tenia molt clar que havia d'estar amb ell. Ara ja no. És una sensació estranya perquè estic molt bé amb ell, i vull que em truqui i que m'envïi missatges... vull que estigui per mi. I quan estem junts em sento bé, em senta bé. Però no el trobo a faltar. No sé si és perquè realment tinc superada la dependència respecte als altres o perquè realment no n'estic tant d'ell com em penso.

Al setembre tot serà diferent. O, si més no, hauré decidit quin camí agafar, tot i no saber on em portarà. Això ja ho veuré, ja ho aniré fent.