superació: no et vull veure més

plano fijo, claro oscuro...

Ja és 13 de juny. Ja és gairebé estiu. Ja m'he polit gairebé la meitat del 2008. I tinc el desig, i jo diria que necessitat, que els pròxims 6 mesos no s'assemblin als anteriors. He après, d'acord, em quedo amb això. Però estic cansada de les lliçons de la vida, aquelles a les quals no en pots renunciar com a una classe de crítica textual o de sintaxi o de dialectologia a les quals no et ve de gust anar-hi. Sembla que quan decideixes afrontar la teva vida de cara, observant-la, acceptant-la o no, assimilant-la, és com si et fessin signar una matrícula a una escola a la qual no et gradues mai, sempre estàs aprenent i sempre t'estàs examinant de tota la nova matèria adquirida. I aquests exàmens o proves vitals són les que t'ajuden a créixer, a madurar. Molt bonic. Però és que ja m'he cansat d'això. Però és com si Morpheo m'hagués donat a triar entre la píndola vermella i la blava i jo hagués acceptat la primera. Decisió sense retorn. M'han desconnectat del món irreal per lligar-me per sempre més al real. D'acord, com bé descriu el seu nom, al món irreal vius una vida que no és teva, però que probablement et porta menys problemes, menys qüestions, menys dubtes. Prendre consciència del món real té el gran avantatge d'oferir-te en safata el comandament de la teva vida. Tu coneixes i reconeixes i, per tant, tu decideixes. I aquest és un gran regal, però caríssim, que no deixes de pagar mai. És com una cursa d'obstacles que mai s'acaba; en superes un, i un altre, i un altre, ... però les tanques en mig de la pista van apareixent del no res; quan creus estar a punt d'assolir la meta, sent-te, fins i tot, igual si ets la primera o l'última en arribar, però amb la tranquil·litat que ja hi ets al final de tot, algú substitueix la paraula META per OBJECTIU. Un nou objectiu no a assolir, sinó a superar. Vull esborrar la paraula superació del meu diccionari. Vull asseure'm i mirar la meva vida des de fora i adonar-me que és allò el que jo vull, el que sempre havia desitjat. Que ho he aconseguit. Però no ho vull fer quan en tingui 60, ho vull fer ja. Vull viure de renda de tot allò que estic aconseguint fins que em mori.