miratges i mirades

Mai li havia agradat veure la seva imatge reflectida en el mirall; no es reconeixia. Com podia estar segura de què el que es projectava era el seu cos tal qual ella el coneixia? Passar per davant dels aparadors de botigues de moda li suposava un veritable esforç de concentració, de fixació de la seva mirada sobre els maniquís, obviant la imatge d'ella mateixa que, inevitablement compartia espai amb la roba que s'hi exhibia. Aquest comportament l'havia portat ja de ben petita a una gairebé excessiva preocupació per la seva higiene: es rentava la cara fins a 10 cops al dia, i necessitva el doble de temps que la seva germana petita per vestir-se i assegurar-se que estava neta i ben vestida sense haver de passar per davant de l'enorme mirall de la porta de l'armari dels seus pares.