mentides?

feia dies que no em sentia així, si més no, sense cap motiu aparent. És la segona setmana de classe i ja he fet la meva primera campana. Quan ja anava cap a la facul he sentit la necessitat de veure el mar, de sentir l'escalfor del sol... potser perquè ja portem molts dies de núvols i pluja. Potser és per això, perquè no em senta bé la pluja, ni els dies grisos... No sé. El cas és que he sentit certa buidor, insatisfacció. Les meves circusmtàncies econòmiques i professionals no ajuden gens, intento mantenir certa actitud positiva, però em pregunto si no m'estaré enganyant a mi mateixa i, en el fons, no sóc pas tan optimista. En certa manera em desconcerta veure el Juanmi i que no m'afecti. Pensar que ja no sento amor per ell se'm fa estrany, i també fa que em qüestioni si realment ho sento així o, novament, m'autoenganyo. Com saber quan una és sincera amb ella mateixa? Com detectar si estem evitant pensaments que poden fer-nos mal?
Sí, definitivament és buidor el que em porta a tenir aquests pensaments, a buscar la platja desesperadament, em falta alguna cosa. Potser sí que ha arribat el moment de tornar a enamorar-me, potser el que necessito sí que és amor, ... però, una pot enamorar-se sense més, d'un dia per a l'altre, no?