miércoles, 9 de julio de 2008
hoy pienso y siento en castellano
será porque ayer estuve con J, y porque no puedo quitarme de la cabeza que, en cualquier momento, me dirá que se ha enamorado de otra. Ayer, cuando estábamos sentados en su sofá, volví a sentir miedo, esperaba oír esas palabras que volverían a romperme. Había conseguido esquivar el miedo, pero veo que reaparece. No sé cuánto tiempo va a tener que durar más esta tortura. Si no puedo estar con él, quiero estar sin él pero sintiéndome feliz, activa, apasionada, intensa de nuevo. Lucho contra el sentimiento de dependencia. Y ha llegado un momento en que no sé si es dependencia, cabezonaría o todavía amor. Sea lo que sea, todavía me liga a él. Y es que en el fondo no quiero sentirme desligada, y esto no es bueno. Ni siquiera sé qué siento cuando estoy con él, sólo sé que al despedirme siento tristeza. Ya no es ni deseo, ni amor, ... No sé, sigo pensando que es la persona que mejor responde a lo que busco en una pareja. Claro que hay cosas que no me gustan, pero lo esencial, lo que yo realmente valoro, sí lo tiene. Pero tampoco estoy convencida que si volviéramos las cosas irían bien. Fue tal el fracaso de nuestro segundo intento -se repitieron situaciones y comportamientos que no me gustaban ya en su momento- que realmente pienso que tampoco ahora funcionaría. "Quizás en unos años". Y de qué coño me sirve a mí que pueda volver junto a él si no puede ser ahora? Tengo que pasar el mal trago de saberlo enamorado de otra? ¿de tener otra relación que vaya a fracasar? No, no me siento muy satisfecha. Y ni siquiera quiero estar con otro; ni sé si quiero estar con él. Sí, la verdad es que no sé lo que quiero. Quiero emoción e intensidad, pero sí es cierto que no a cualquier precio. Quizás es que estoy dejando que el miedo vuelva a invadirme. Así que mi lucha de nuevo contra ese gran monstruo. Acabaré con él para siempre. Lo aniquilaré. Será tal la destrucción que me volveré absolutamente temeraria y conseguiré hacer cosas jamás pensadas. Quizás debería empezar por ahí. Mirar de frente la piscina y zambullirme. Y no salir de ella hasta que la haya recorrido entera, hasta que conozca cada uno de sus pequeñitos azulejos azules.
martes, 1 de julio de 2008
sentir
- Com et trobes? - havíem quedat pel que quedem sempre, però ell no havia anat a treballar perquè no es trobava molt bé; la calor, la festa, ... Així que, després de 4 hores xerrant, sentint música, 2 birres i alguns petes, les meves ganes de sentir la seva llengua, les seves mans, la seva polla, anaven en augment. Jo estava asseguda al terra, davant d'ell, que descansava al sofà. El vaig mirar als ulls i li viag fer la pregunta.
- Bé, estic bé, una mica empor... - no el vaig deixar acabar la frase. Em aixecar i em vaig asseure a sobre d'ell, mirant-lo, i ficant la meva llengua a dins de la seva boca. M'encanta la seva llengua, foradada al mig per un piercing. Els petons amb ell són dels de veritat, d'aquells que jo pensava, ingènuament, eren universals i tothom en sabi fer, però que pocs homes en fan. Són humits, tendres -no una tendresa sentimental, sinó de textura- grans; grans perquè les nostres boques s'obren tant com poden i deixen tot el protagonisme al moviment encreuat de les nostres llengües. Apropo la meva galta a la seva, per sentir més a prop la seva pell. Ell mou les seves mans per la meva cintura. M'encanta el contacte, sento més el seu cos. Jo no puc deixar de moure els meus malucs, i començo a acariciar la seva pell: el seu pit, la seva panxa, la cintura... Ell fica les mans per sota de la meva petita i estiuenca samarreta i arriba fins als pits, ... No ho hem parlat mai, però sap què és el que m'agrada, i coneix perfectament la meva reacció al contacte dels seus dits recorrent els meus mugrons. Sento un calfred a l'esquena, i deixo anar un gemec, el primer dels molts que ni tan sols arribaré a sentir.
Sense deixar de besar-nos, excitats, anem a la seva habitació; ell em porta agafada, les meves cames al voltant dels seus malucs. No obro els ulls, no vull mirar, vull tenir tots els meus sentits concentrats en el que estic sentint, en el meu desig.
- Bé, estic bé, una mica empor... - no el vaig deixar acabar la frase. Em aixecar i em vaig asseure a sobre d'ell, mirant-lo, i ficant la meva llengua a dins de la seva boca. M'encanta la seva llengua, foradada al mig per un piercing. Els petons amb ell són dels de veritat, d'aquells que jo pensava, ingènuament, eren universals i tothom en sabi fer, però que pocs homes en fan. Són humits, tendres -no una tendresa sentimental, sinó de textura- grans; grans perquè les nostres boques s'obren tant com poden i deixen tot el protagonisme al moviment encreuat de les nostres llengües. Apropo la meva galta a la seva, per sentir més a prop la seva pell. Ell mou les seves mans per la meva cintura. M'encanta el contacte, sento més el seu cos. Jo no puc deixar de moure els meus malucs, i començo a acariciar la seva pell: el seu pit, la seva panxa, la cintura... Ell fica les mans per sota de la meva petita i estiuenca samarreta i arriba fins als pits, ... No ho hem parlat mai, però sap què és el que m'agrada, i coneix perfectament la meva reacció al contacte dels seus dits recorrent els meus mugrons. Sento un calfred a l'esquena, i deixo anar un gemec, el primer dels molts que ni tan sols arribaré a sentir.
Sense deixar de besar-nos, excitats, anem a la seva habitació; ell em porta agafada, les meves cames al voltant dels seus malucs. No obro els ulls, no vull mirar, vull tenir tots els meus sentits concentrats en el que estic sentint, en el meu desig.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)