¿se cierra el círculo?

Pensaba que después de este fin de semana sabría, o por lo menos intuiría, cuál es la nueva dirección que he de seguir. Pero, no, creo que no. O quizás sí, pero no me gusta este nuevo camino descubierto y mi subconsciente lucha por no evidenciarlo. Supongo que tengo que volver al punto donde me quedé hace unos meses, justo antes de volver a intentarlo con él. Me costó mucho llegar ahí, y no digo que estos últimos meses hayan sido un error, porque me sirvieron para saber que lo que quería no era experimentar con unos y otros, sino disfrutar de su compañía, de su amor, ... Pero no puede ser. Eso es lo que estoy intuyendo y que me niego a reconocer: que debo volver a tomar una gran curva cerrada sin salirme de la carretera, pero buscando un paisaje diferente. Vuelvo a sentir que no siento. Y eso no me gusta. Quiero sentir, pero con él. Pero él no quiere sentir conmigo.
Empiezo a estar un poco harta de todo esto. En cuanto pueda me largo. Desaparezco. Me iría ahora mismo. Quizás es lo que debería hacer, si no fuera por Chris.
A partir de hoy las cosas van a cambiar. No sé cómo, porque no creo que deba ser algo planificado, pero mi actitud ha de ser otra. Se acabó lamentarse. Se acabó esperar algo de alguien que no es capaz de darme.
Mundo, no vuelvo, porque nunca me fui, es decir, quien está aquí ahora no es ninguna de las que lo habitaba antes, pero aquí estoy y he venido para ganar. No es ninguna competición con nadie en concreto, o sí con muchas yo en general. Sea como sea, acabo de darme la salida, y no pienso parar hasta llegar al final, al final que yo decida.
Voy a cerrar el puto círculo.

suau

al passar la mà pel seu cap vaig saber que no podria deixar de fer-ho en tota la nit. Estava davant meu, assegut, sense samarreta, esperant que li passés la màquina de rapar. I jo no podia deixar de passejar els meus dits entre els seus cabells, com si fos una perruquera professional, com si estudiés la millor manera de tallar-los, quan en realitat només podia pensar en llepar el seu clatell amb suavitat, deixant que la meva llengua recorregués la seva pell molt a poc a poc, i que la humitat s'apoderés del seu coll, i en baixar les mans una a cada costat de la seva esquena, amb moviments ascendents i descendents amb un contacte lleu, el suficient com perquè el seu cos em respongués amb un gir de 180º, els seus ulls deixessin de mirar-se en el mirall per brillar de desig en veure la meva excitació, i els seus llavis busquessin amb desesperació els meus...

I mentre pesanva tot això, els cabells anaven caient sense ordre per les seves espatlles, els seus pantalons, el terra... Vaig acabar la feina, ell es va dutxar mentre jo preparava un improvisat sopar -si així se li pot dir a una mica de fuet, unes patates xips i unes olives-, més per intentar que tot l'alcohol que teni previst ingerir trobés algun obstacle abans d'arrribar al meu fetge que perquè tingués gana.
Vam sopar, beure, fumar, xerrar. Passaven les hores i jo seguia pensant en sentir la suavitat dels seus cabells acabats de tallar als meus dits. No deixava de mirar-li el cap, i els seus ulls, grans, joves, vius. Em vaig aixecar, el vaig mirar i, novament, la covardia va dictar els meus actes: vaig passar molt a prop seu, el desitjava profundament, feia mesos que sentia ganes de sentir-lo a dins meu, però el vaig tornar a mirar i vaig anar cap al lavabo. En sortir, i sense pensar-m'ho, vaig anar cap a ell, em vaig quedar dreta a un costat del sofà on ell asseia, el vaig mirar, però aquesta vegada va ser el desig qui va marcar cada un dels gestos que vaig fer. El vaig besar als llavis, uns llavis humits, suaus, carnosos. La seva llengua va buscar la meva que amb els seus ràpids moviments deixaven en evidència el meu estat d'excitació. Sense deixar de besar-lo i sentint ja com la seva mà lliscava dolçament, però amb força, per la meva cara per seguir baixant per la corba del meu coll, vaig passar per sobre del sofà i vaig seure a sobre d'ell. Ara el tenia cara a cara. El meu cos era recorregut per les seves mans que, àvides, van obviar el meu jersei per sentir la calor de la meva pell, de la meva esquena, la meva cintura, la meva panxa. Sentia els meus mugrons durs, amb ganes de ser alliberats de la repressió dels sostenidors. Les meves mans buscaven el seu cinturó, el vaig desfer, vaig descordar el botó del pantaló, vaig baixar la cremallera, vaig acariciar amb els dits el límit entre els calçotets i el seu melic. La seva pell també estava calenta. Em va agafar amb força, sense deixar de besar-nos, sense deixar de sentir la humitat a les nostres boques, i em va portar al llit. Vam caure-hi els dos alhora, jo a sota, ell a sobre meu. Em va treure els pantalons, amb la meva ajuda, els maleits pitillo no és la peça de roba més adequada quan la passió desperta d'aquella maner, es va desfer amb facilitat de les meves calces, em va obrir les cames i amb la seva llengua va poder sentir la humitat del meu sexe, no vaig voler reprimir un gemec ronc, desesperat. Les seves mans s'agafaven al meu cul amb força, fent que la distància entre ell i jo desaparegués. Em vaig aixecar i el vaig estirar al llit. Em vaig treure el jersei, em va descordar finalment els sostenidors i va agafar entre les seves mans els meus pits, primer acariciant-los, passant els dits pels durs mugrons,... i jo seguia sense poder deixar de gemegar. Es va posar el meu pit esquerra a la boca mentre les meves mans buscaven la seva polla. La vaig alliberar del pantaló mig caigut i dels cenyits calçotets. Vaig baixar i vaig passar la meva llengua pels seus ous pujant-la pel dur membre. La meva boca el va amagar a dins d'ella, fins a sentir-la a la gola. La meva boca pujava i baixava, primer amb moviments lents, després cada vegada més ràpids i profunds. No podia deixar de mamar-la, i la humitat del meu cony era cada vegada més evident. Vaig seure a sobre d'ell, la seva polla va entrar al meu cos que va començar a fer moviments circulars primer, i ascendents i descendents després.

Encara sento la seva olor, el tacte de la seva pell, la humitat de la seva llengua, la duresa de la seva polla.