Que sí

Que no, que jo estava molt bé, que ser tan cabuda no em porta enlloc més que a pensar coses que no tenen sentit, que no passaran mai. Que s'ha acabat. Que he de reconèixer que res ha canviat i que no té cap intenció d'estar amb mi. I, el millor de tot, sé segur que jo vull estar amb ell? Que només queden 8 dies perquè acabi l'any, que han estat uns mesos durs, que han passat moltes coses, i algunes d'elles gens bones, però que m'han fet créixer, saber, conèixer... que m'han fet jo, Jo. I que jo Jo m'agrado tal com he esdevingut, i aquesta nova o reciclada jo Jo no vol tornar a repetir errors ni situacions ja viscudes. Que estic contenta, trista per adonar-me'n que allò que se'm va ficar entre cella i cella no ha pogut ser, però conscient que millor que no hagi estat perquè no m'hagués fet feliç. Que probablement no l'hagués aguantat 3 mesos seguits. Que no em mereix. Que jo sí em mereixo. Que em sap greu, però que sé com viure sense ell. Ara només he d'aprendre a viure sense ell.
Que sí.