gràcies, 2008

Crec que és la primera vegada en molt de temps que, per aquestes dates, i tot fent un repàs pel que ha estat el darrer any, no sento un odi profund, una sensació d'haver estat tractada injustament per quatre xifres. No ha estat un any fàcil, hi ha hagut pérdues importants -el meu tiet, el pare de l'Eva, el Bowie, la MªA-, i d'altres no tan terribles i insustituibles, i amb les quals, ni de lluny, no voldria fer comparacions, però pérdues, al cap i a la fi; tanmanteix, també hi ha hagut troballes, descobriments, novetats que m'han fet créixer i, sobretot, viure, sentir.
És per això que vull donar gràcies als meus guies, a les persones que m'estimen i em cuiden, a tots els qui m'han ajudat a fer possible que avui, malgrat les contrarietats amb les que encara lluito, em senti feliç, contenta i satisfeta.

I aquesta nit brindaré perquè el 2009 sigui millor encara, però no ho faré amb por ni rencor pel que ha estat, sinó amb il·lusió per tot el que encara ha de passar.

Gràcies.