a veces, las cosas que parecen no tener sentido son las que acaban dando sentido a otras cosas, y éstas, llenas de sentido, hacen que otras carezcan de él... aparentemente, claro.

¿Y qué es lo que ahora tiene sentido realmente? Lo más importante: reconocer que has superado un lastre que arrastrabas de relación en relación, sin saber si quiera que estaba contigo, que no te dejaba avanzar hacia aquello que siempre habías querido

ressaca emocional... cel blau

Quin dia el d'ahir. Realment digne d'estudi psicològic... (escrit dissabte 5/10).

Realment vaig perdre el nord, absolutament. La sensació de pèrdua de control de la situació era tal que crec que sentia por, molta por. No podia identificar quins sentiments se'm barrejaven. No podia pensar amb claredat, reflexionar sobre les opcions i possibilitats. Només podia veure la seva cara a través del mirall. No em puc treure del cap la seva mirada, ni deixar de mirar les seves fotos al fotolog. Comença a ser malaltís. Tot i que he de reconèixer que aquesta situació on excitació, por, inseguretat, i desig són emocions que s'alternen o conviuen en mi des de dijous a la nit. La meva cara quan vaig veure venir la cambrera amb la nota enganxada a l'ampolla de coca-cola -i amb un somriure còmplice- devia ser realment digna de ser immortalitzada. Em vaig posar tan neriviosa... Però és que va ser un punt, no? No? Arg, no ho sé. Perquè encara no ha contestat el meu missatge. M'he autoconvençut que el més probable és que tinc el número equivocat. Però per què hauria d'estar equivocat? Perquè per mi tot seria més fàcil. Només per això.
Si el telèfon no estava equivocat tinc clar el que he de fer: retirar-me discretament, no tornar al bar durant un parell de mesos mínim. Però si el número que jo tinc no és el seu... què faig? Suposo que hauré de moure fitxa, no?